L’hegemonia que no arriba
El vespre del 8 de novembre del 1926, la policia feixista va trucar a la porta d’un pis de Via Morgagni, al barri Nomentano de Roma. El règim estava empresonant l’oposició política i havia arribat el torn d’un dels intel·lectuals que més temia Benito Mussolini, el diputat sard Antonio Gramsci, secretari general del Partit Comunista, del qual va ser fundador. Durant el judici farsa, el fiscal, que l’acusava d’atiar l’odi de classe, va pronunciar una frase que passaria a la història: “Cal impedir que aquest cervell funcioni durant vint anys.” El tribunal especial el va condemnar a vint anys, quatre mesos i cinc dies de presó. Malgrat el captiveri que li va fer miques la salut, Gramsci va formular des de la cel·la el concepte que el faria immortal: l’hegemonia cultural. Conquerir les institucions culturals com a condició prèvia de qualsevol transformació política perdurable.
Ha passat un segle i a Itàlia governen els hereus del Partit Feixista. El context internacional no els podria ser més favorable: una ofensiva reaccionària global patrocinada pels magnats més rics de la història. Controlen........
