No soc ningú. Ja ho sospitava, però ara no en tinc cap dubte. Amb tots els diners que, segons es va sabent, el PSOE destinava -a més de a perseguir jutges i policies- a pagar periodistes perquè publiquessin al dictat, a mi em van oblidar completament, no em van fer arribar ni un trist sobre a canvi d’escriure que en Pedro Sánchez és molt guapo. Ara s’entenen aquells elogis desmesurats d’alguns col·legues al president pel simple fet de parlar anglès, obviant que, massa vegades, parlar idiomes només serveix per a quedar com un idiota en diverses llengües. Eren lloances de pagament, que tenen el mateix valor que el sexe de pagament i, per postres, són més cares. Jo mateix vaig haver de sortir d’alguns grups de whatsapp que al principi vaig creure innocus, quan van acabar convertint-se en un concurs de floretes a Sánchez i al seu govern. Suposo que tots els del grup cobrarien per fer-ho, allà l’únic pallús era jo.

Tampoc és que em vengui gaire car, per unes cerveses soc capaç fins d’escriure un article negant la corrupció del PSOE, dient-li........

© Diario de Ibiza