Randy Williams, àlies R Dub, és un discjòquei de San Diego especialitzat en slow jam (R&B a ritme lent) amb un programa que s’emet en més de 250 ràdios arreu dels EUA. També és el sultà autoproclamat de la República Popular de Slowjamastan, un territori desèrtic de menys de mig quilòmetre quadrat al sud de Califòrnia, que va comprar per 19.500 dòlars fa uns 4 anys. Avui en dia, Slowjamastan ja té un cos de policia i un de bombers, a més d’un submarí desballestat per vigilar que ningú no introdueixi drogues al país (tot i que no hi ha mar); té bandera, una moneda (el duble), passaport i un himne nacional la lletra del qual, escrita pel mateix Williams, encaixa perfectament amb la cançó Rocket Man d’Elton John. La mascota nacional –i per què no?– és un os rentador. Hi ha fronteres, és clar, i estan controlades (la gent que porta sabates tipus Crocs no hi poden entrar). Slowjamastan té 117 ambaixadors a llocs tan variats com ara Escòcia, l’estat de Delaware o i el Perú, a més de 31.000 ciutadans, la meitat nord-americans i la resta provinents de 120 països diferents (gairebé tots són ciutadans virtuals, és clar). Per si això fos poc, el sultà està fent una campanya de micromecenatge per construir l’aeroport internacional Randy Williams. No cal dir que tot plegat és una mena de broma pesada que serveix, si més no, per distreure la gent de les trifulgues causades per segons quins estats actuals. Dit això, el projecte té un punt de serietat: la resposta oficial a la FAQ ‘És un país de debò?’, és que Palestina i el Sàhara Occidental, per exemple, ho són però hi ha molts estats que no els reconeixen i, per tant, Slowjamastan –per bé que cap estat no el reconegui– també n’és un. Si algun lector d’aquest diari té la temptació de fer-se’n ambaixador, doncs endavant. Jo m’he limitat a demanar-ne la ciutadania, tot deixant ben clar el nom del país on visc.

© El Punt Avui