Vaig escriure que el creixement de dos milions de persones per la via de la immigració és el fenomen més important esdevingut a Catalunya en els darrers vint-i-cinc anys perquè ho col·lapsava tot: les pensions, el mercat laboral (convertit en una subvenció encoberta a l’empresariat), l’accés a l’habitatge, el sistema educatiu, la llengua, l’ús del transport, composició de pobles i ciutats. Torno a fixar-me en el col·lapse migratori focalitzant-lo en uns punts concrets. Sovint hem sentit mantres com aquests: «La immigració és imprescindible per mantenir l’estat del benestar», «L’entrada constant d’immigrants garanteix el sistema de pensions». Per mantenir el sistema actual de pensions el Banc d’Espanya calculà que caldrien 24 milions d’immigrants (doblar la població activa del país, cosa insostenible). L’immigrant mitjà, amb mà d’obra no qualificada, té un sou tan baix que ni tan sols arriba a finançar la seva pensió futura; per tant, rep més recursos públics dels que aporta. Clar i català: la immigració afebleix l’estat de benestar. L’economista serbi-americà Branko Milanović arribà a la conclusió que la immigració és incompatible amb l’estat del benestar. Qui se’n beneficia és l’empresariat que rep una subvenció encoberta perquè pot continuar amb negocis productius amb sous de misèria amb el supòsit que l’estat completarà la seva subsistència amb ajuts i bonificacions.

També he llegit que l’augment demogràfic no té cap relació amb la puja de preus de........

© Diari de Girona