Les reivindicacions del professorat han sigut rebudes amb confrontació, superioritat i escassa voluntat de diàleg. / Áxel Álvarez

Les democràcies modernes afronten un repte creixent. Cada vegada són més complexes les societats que han de governar i, paradoxalment, cada vegada tenen més èxit els discursos que prometen solucions simples per a problemes complexos.

És una paradoxa inquietant. Mai no havíem disposat de tant coneixement científic, de tanta informació i de tants recursos tècnics. I, tanmateix, una part creixent de la societat sembla desconfiar de les persones i institucions que acumulen aquest coneixement.

El populisme prospera en aquest terreny. Ho fa perquè ofereix certeses en un món ple d’incerteses. Converteix realitats complexes en relats senzills. Identifica culpables. Assenyala enemics. I transmet una idea seductora: que les coses serien fàcils si no fóra pels incompetents que governen. És un populisme que es presenta com l’expressió directa del sentit comú davant les suposades complicacions imposades pels experts, els tècnics i les institucions. Un fenomen que transcendeix països, ideologies i governs concrets.

Però quan els populistes arriben al govern descobreixen una realitat inesperada: governar és molt més difícil del que imaginaven.

Governar no consisteix únicament en elegir un líder. Consisteix també a construir equips capaços d’afrontar la complexitat.

Aleshores apareix una de les seues principals debilitats. Si durant anys s’ha desacreditat el coneixement tècnic, l’experiència administrativa i el valor dels especialistes, resulta........

© Información