El Tancament de Caixes, en majúscula, va ser un moviment de protesta de botiguers i industrials catalans que va esclatar el 1899 a Barcelona contra l’augment d’impostos decretat pel govern espanyol per pal·liar les conseqüències de la crisi colonial del 1898, en què Espanya, fruit de la guerra amb els Estats Units, havia perdut les colònies de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Llavors a Espanya hi regnava Alfons XIII –tot i que, com que era menor d’edat, la seva mare, Maria Cristina, feia de regenta– i el govern espanyol de torn, presidit pel conservador Francisco Silvela, va decidir que la millor manera de recuperar les pèrdues econòmiques sofertes i de refer-se de la patacada rebuda era, com sempre, carregar els neulers a Catalunya. Així va ser com va decretar un increment de determinats impostos que, ves quina casualitat, va resultar més alt a Catalunya que no a Madrid.

Els impostos que es van apujar per compensar el dèficit d’uns pressupostos de l’Estat extremament restrictius van ser els d’utilitats del capital i del treball i el de cèdules personals. I el fet precisament que els tipus impositius fossin més........

© El Punt Avui