Una característica de Pedro Sánchez és eludir les qüestions nuclears quan no li convenen i desviar els focus a aspectes laterals que li poden donar profit. A la intersecció entre substància i detall aplica un vell modus operandi que és redistribuir les responsabilitats per eludir-les. Per exemple: Pedro Sánchez fa servir la tècnica culinària a l’ast amb diversos ministres i no amb finalitats gastronòmiques, sinó per necessitat d’estratègia inapel·lable a fi de consolidar-se en el poder. Per exigències del guió, va rostir la vicepresidenta María Jesús Montero i ara té enfilat el ministre de l’Interior, el jutge Marlaska. Mentre es rosteixen els va fent voltes, ruixant-los amb el seu propi greix perquè s’enrosseixin. Mentre Pedro Sánchez llança míssils d’altius des de l’escó, és exemplar........

© El Periódico (CAT)