M’he definit sempre com un creient crític. Quan, amb motiu de la visita del papa Ratzinger a Catalunya l’any 2000, vaig publicar el llibre Carta al papa d’un creient crític; acabava demanant-li que no visqués més al Palau Vaticà i se’m va criticar força. Va arribar Francesc i va deixar el palau. Lleó XIV hi ha tornat. Francesc em va contestar una carta que li vaig fer; Lleó XIV, a qui vaig escriure el gener passat després de veure coses a Roma que no em van agradar, no. Alguns amics em demanen què em va semblar la visita del papa del passat mes de juny. Casualment, aquells dies vaig ser sotmès a una intervenció quirúrgica, i la convalescència em va permetre seguir la visita durant moltes hores per TV.

La primera sorpresa de la seva estada a Madrid (dies 6-8) va ser la gentada als carrers i arreu (diumenge de Corpus inclòs), en una manifestació de papalatria preocupant. (A Espanya, només un 50% i escaig de persones es defineixen com a catòliques i sols un 8/12% -a Catalunya menys- compleix amb el precepte dominical; l’any 1970 ultrapassava el 50%. Entorn d’un 40% avui es declara no-creient, ateu o agnòstic.) La segona, que en molts actes, retransmesos per TVE, sempre hi onegés una bandera espanyola. La tercera, que a Madrid es reunís amb representants de la cultura i, a Catalunya, no (cosa que ja va passar amb visites papals anteriors, amb l’enuig consegüent del cardenal Jubany). La quarta, que només acceptés reunir-se amb un sector de les víctimes de pederàstia eclesial; la........

© Diari de Girona