Anem a pams. El 80% dels veneçolans són pobres. Vuit milions han sortit del país perquè la vida era difícil mentre una elit militar i social s’enriquia. Sembla que alguns comandaments militars traficaven amb droga. Maduro era un dictador brutal. El Tribunal Penal Internacional l’investiga per crims contra la humanitat que l’ONU ha documentat. El seu règim era atroç, mafiós i incompetent.

Dit això, és il·legal i antidemocràtic raptar el líder d’un país i acusar-lo del que sigui contra tota la legislació internacional, com ho era bombardejar una trentena de presumptes narcollanxes en aigües internacionals. El que Trump va manar fer la matinada del passat dia 3 de gener -l’operació, per a més inri i per enaltir la postveritat, es denominà «Causa Justa»-, això és, atacar Caracas (Veneçuela) amb les forces d’èlit Delta tot bombardejant nuclis militars de manera quirúrgica i raptant Nicolás Maduro i la seva muller Cília Flores -violació de domicili inclosa- per dur-los a Nova York i jutjar-los per narcotràfic, per a un demòcrata és, de totes totes, inacceptable. I consti que la cosa venia de lluny i que el lobby texà, en especial Chevron, volia una sortida pactada contra els falcons de la Casa Blanca. Van guanyar els falcons del Secretari d’Estat Marco Rubio i el món restà astorat. Trump s’havia passat pel forro tota la legislació internacional.

El president dels EUA pretenia de veritat un canvi de règim a Veneçuela? No. Pretenia i pretén un avís a navegants -per això parlava de Cuba........

© Diari de Girona