A l’estiu, totes les poblacions es converteixen en una olla exprés on la calor sufocant reactiva la bogeria i l’angoixa, i les finestres i els balcons són les úniques muralles que separen els seus instints dels nostres. Per això, quan s’obren, entra l’aire i surt el millor de cada casa. Un dels veïns s’asseu en una cadira per esternudar sis o set vegades, un gos borda desesperadament al camió de les escombraries i algú puja el volum de la música a nivell Bershka, que sempre que entres en una de les seves botigues no saps si demanar a la dependenta tres talles més de camisa o un vodka amb tònica. La veïna de més enllà treu el Moranco que porta........

© BonDia