Això no ha fet més que començar, així que haurem de tenir paciència, perquè cada dia coneixerem novetats que ens faran variar una mica la perspectiva, però d’entrada he de dir que tot plegat no fa gens de bona pinta. Segurament no hauríem d’estar sorpresos, perquè ja estava més que anunciat, però la detenció (o segrest, com s’estimin més) del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, per part dels Estats Units ens ha obert els ulls i ens ha fet veure que estem davant d’un nou ordre de conseqüències imprevisibles.

Abans que res, cal destacar que disposem d’alguna cosa més que indicis que ens porten a assegurar que el règim veneçolà no és precisament una germaneta de la caritat. Per tant, que es pugui acabar –si és que s’acaba, perquè de moment allà continuen, això sí, agafats pels ous (ovaris) per part del govern nord-americà,  en espera de l’anunciada però indefinida transició– seria una bona notícia, però aquest no és el cas més rellevant que ens ocupa,........

© BonDia