|
Manuel BaixauliEl Temps |
In extremis
Hi ha moments en la vida en què, com una bombeta que s’encén d’improvís en un racó d’un magatzem, tens un accés de clarividència. Són...
Ningú havia avisat que el barranc, sempre tan buit, sempre tan sec, es desbordava. Ni tan sols ho podia sospitar, ja que només plovien quatre gotes...
Ja ningú escriu cartes; manuscrites, de paper, llançades a una bústia i que tarden qui sap quant a arribar a ulls del destinatari. Són un...
Quin món tan uniforme estem fent, tan monòton! Tan avorrit! Mireu les grans urbs, clonades per la globalització i el turisme. A penes queden llocs...
Anit vam veure Gentleman’s agreement (‘Pacte de cavallers’), un dels primers llargmetratges d’Elia Kazan, que a Llatinoamèrica es diu La luz...
Quina obsessió, la mort. La supressió del temps, la desaparició, l’oblit. La fugacitat de tot. Durant la idiotescència m’hi vaig acostar pel...
A qui no agraden les cireres? Dolces, amb la pell roja i llisa que brilla enmig del verd. He tornat a veure El gust de les cireres, del cineasta...
Ser escriptor valencià és el millor que hi ha. Ho he descobert tard. M’ha costat, les conclusions importants demanen temps, cal madurar-les,...
Una de les poques bondats de l’agost és que sempre et regala alguna estona blanca, d’oci imprevist, com la que he viscut hui al meu taller de...
Vam buscar al mapa un nom que no ens diguera res. Volíem espolsar-nos la rutina, els llocs de sempre, les cares repetides, l’atzucac que és,...
Torna l’estiu, tornen les multituds a la costa, als pobles fins ara desolats, de carrers muts, sense cotxes ni motos, plens de cases i pisos buits,...
I diu Josep Pla: “Un home que després dels quaranta anys encara llig novel·les és un cretí pur”. La idea, expressada durant una entrevista...
Benvolgut, vius l’edat de màxima energia, cim des d’on pots decidir què vindrà després. Pots cremar anys només amb plaer i diversió, i...
In extremis
El primer llibre que vaig llegir de Thomas Bernhard fou Trasbals, on el fill d’un metge acompanya el pare i narra les visites que fan per una vall...
No me’n podia avindre. Era al Palau de la Música, escoltant la Passió segons sant Mateu, un dels cims de J. S. Bach i de la cultura universal, ple...
Ja fa quatre anys que ens en passà, a tots, una de ben grossa. Ens vam haver de tancar, durant dos mesos, a casa. Confinats, aquest era el mot...
Llig Escriure és reescriure, llibre que Francesco Ardolino, Carme Gregori, Gonçal López-Pampló i Pere Rosselló han publicat a partir...
Una amiga celebrava el natalici al seu pis, a València. Com que era estiu, tots bevíem i endrapàvem al balcó. De tant en tant algú s’eclipsava...
Una hora abans de ser escrit aquest article, algú ha entrat al meu taller en silenci, sense forçar la porta, i ha avançat per les estances. Buscant...
Béla Tarr ha visitat Barcelona. La projecció de les seues pel·lícules i els col·loquis posteriors han abarrotat les sales amb un públic...
Imagineu que heu d’adoptar una criatura i que heu de triar entre dues, d’idèntica edat, que us ofereixen. La primera té un aspecte sa, ha estat...
Hi ha llibres de pas i llibres on un s’hi queda. Els primers —quasi tots—, una volta llegits, no els tornem a obrir. Els segons —pocs— ens...
A casa hem optat, sempre, per la sanitat pública. Per això, quan vaig caure un bac baixant muntanya, quan vaig relliscar d’esquena al fang humit...
S’ha extingit un any, en comença un altre. Potser és moment de fer balanç. Sempre, però, és moment de fer balanç, perquè sempre acaba alguna...
11 d’abril de 1759. Als setanta-quatre anys, completament cec i bastant sord, George Friedrich Händel dirigeix, per última volta, El Messies....
Vaig veure el meu primer Vermeer —sense comptar les reproduccions en llibres— al Rijksmuseum d’Amsterdam. Vaig anar-hi amb l’obsessió de...
Després de mesos sense fer-ho, vaig anar a la capital amb tren. Havia sentit crítiques sobre la impuntualitat, sobre trens que llevaven de sobte,...
Febrer, 1976. En un teatre de Mèxic, Vargas Llosa pega, amb potència de boxejador, una punyada a la cara a García Márquez, que cau estés a terra....
La compositora Isabel Manyes proposa tres elegants polifonies profanes: “Par le regard”, de G. Dufay, “Llir entre cards” (text d’Ausiàs...