Ja fa quatre anys que ens en passà, a tots, una de ben grossa. Ens vam haver de tancar, durant dos mesos, a casa. Confinats, aquest era el mot oficial. Per un virus, per una pandèmia que, d’improvís, segava vides arreu del món a velocitat de vertigen, i que va omplir carrers, cases, cervells i somnis d’una por ancestral. Pel que he escoltat a coneguts, pel que he llegit en textos que recreen aquells dies, tots vam tindre vivències semblants. Les parets que ens recloïen no permetien massa aventures.

Intente trobar-ne algun record bo, moments lliures de núvols, i em venen al pensament, sobretot, els passejos amb el gos. Als que teníem gos —jo l’havia adoptat feia cinc mesos— se’ns consentia traure’l. No oblidaré mai........

© El Temps