A qui no agraden les cireres? Dolces, amb la pell roja i llisa que brilla enmig del verd. He tornat a veure El gust de les cireres, del cineasta iranià Abbas Kiarostami. Un home musulmà vol suïcidar-se. Com en tota religió, en la seua està prohibit; només Déu, que, segons ells, ens ha donat la vida, pot decidir quan ens la lleva. L’home condueix un cotxe pels afores desolats de Teheran. Els cotxes i les motos són omnipresents als films de Kiarostami, els protagonistes sempre es desplacen amb vehicles tronats per carreteres de terra, en espais ocres, sense arbres ni aigua, metàfora del viatge de la vida, que mai no s’atura. L’home busca, entre els desfaenats que troba, algú que, a canvi de diners, estiga disposat a enterrar-lo. La........

© El Temps