S’ha extingit un any, en comença un altre. Potser és moment de fer balanç. Sempre, però, és moment de fer balanç, perquè sempre acaba alguna cosa i en comença una altra: un curs, un treball, una relació, un dia. Cada nit enterrem el cadàver del dia que no tornarà. Fem balanç durant un passeig d’hivern per la mar o pel camp, o quan som a casa, al sofà, sols. Solitud, condició imprescindible. Cal trobar-nos, sense intermediaris, amb els nostres espectres, els monstres interiors, les veus subterrànies. Què aspiràvem a fer? Què hem, finalment, assolit? El còmput és despietat, no ens deixa satisfets. Mai. La insatisfacció és, per a bé i per a mal, inherent a nosaltres. Cap a fora mostrarem el que voldrem, de portes endins estem,........

© El Temps