No me’n podia avindre. Era al Palau de la Música, escoltant la Passió segons sant Mateu, un dels cims de J. S. Bach i de la cultura universal, ple de moments aborronadors, i, en canvi, no ho gaudia del tot. La successió de corals, àries i recitatius em resultava arbitrària, illes desconnectades entre si. Els recitatius se’m feien llargs i feixucs. I així fins a la fi de la primera part, al descans. Em vaig alçar a estirar les cames i vaig descobrir, damunt d’una taula, llibrets de l’obra, on podies llegir traduït el que narrava, en alemany, l’Evangelista, i el que cantaven solistes i cors. Després d’una primera part estranya, escoltí la segona llegint, ara sí, els textos. I vet ací que tot el que m’havia paregut inconnex i arbitrari........

© El Temps