Dracs que no moren i princeses que no són bledes
El consorci d’inversions en infrastructures, lligat de mans per Madrid
Els mals auguris de l’acord basc per als aeroports catalans
La jutgessa d’Osca té por de delinquir amb Sixena?
Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”
La pissarreta d’en Partal: La tensió entre Espanya i els Estats Units posa en el focus Ceuta i Melilla
Ariadna Oltra: “Amb TikTok entrava en un estat narcòtic. Vaig descobrir que n’era addicta”
Maria Rovira: “El que em feia més por de la crisi dels trenta era l’autoindulgència, conformar-me”
Junts s’encalla amb el candidat de Barcelona
‘La taca d’oli’: Barcelona i Madrid, un mirall irregular, amb Oriol Nel·lo
La versió final de la família sobre la deixa de l’avi Florenci i les obagues que l’envolten
Oriol Pujol descriu la deixa com un “fons de resistència” i diu que se’n va desentendre
Els docents valencians convoquen una vaga indefinida a partir de l’11 de maig
La Global Sumud Flotilla denuncia que Israel ha interceptat els vaixells del comboi
Actualització: 29.04.2026 - 21:49
Aquest és el començament del relat de la llegenda de Sant Jordi que fa Joan Amades al seu Costumari català: “Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels ramats i de les gents, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.”
El relat d’Amades és a l’origen de la celebració de la Setmana Medieval de Montblanc, que el passat cap de setmana va cloure la 39a edició amb gran èxit de participació i de públic. Quan l’any 1987 els botiguers montblanquins cercaven algun element per a atraure turistes a la vila, n’hi va haver un que va proposar d’utilitzar la llegenda de Sant Jordi. A fe de Déu que la va encertar. No només perquè l’afluència de visitants es compta per milers i tothom fa calaix, sinó perquè en només........
