Descobriu els descomptes d’aquest mes a l’Espai del Subscriptor. Aneu-hi

Voleu rebre l’editorial, les opinions i els articles abans que ningú? Subscriviu-vos a VilaWeb

Quan Thrifty t’estafa perquè parles català i, a sobre, t’arruïna el començament de les vacances

La nova generació del Celler de Can Roca: “La gent espera que siguem els nostres pares i oncles, però som nosaltres”

El petit 1% que ho canvia tot: així es diferencia un eclipsi total d’un de parcial

Van den Eynde: “Em vaig identificar amb un samurai per a sobreviure al judici del procés”

Una coacció contra VilaWeb que és una amenaça a la societat sencera

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades persegueix VilaWeb per haver informat sobre els policies infiltrats i pretén multar el diari

Laura Borràs: “Volent destruir l’independentisme, han destruït Catalunya”

'La tertúlia proscrita': Per què els Països Catalans són més necessaris que mai?

Detenen un sospitós prop del punt on s’ha originat l’incendi de Collserola

Però quants trens tenim a Catalunya?

Ali Lmrabet: “Si han estat els serveis secrets, vol dir que ja no queda res”

Canvi brusc de l’oratge: inestabilitat, xàfecs forts i baixada de la temperatura

Luigi Mangione es declara culpable d’haver mort el conseller delegat d’United Healthcare: “Vaig disparar a Brian Thompson”

Tria VilaWeb com la teva font informativa preferida a Google.

Segons el DIEC, el tarantisme és l’‘afecció nerviosa que s’atribuïa a la picada de la taràntula’. Al sud d’Itàlia, aquest concepte encapsula un moviment social, un fenomen que, malgrat que tingué lloc entre els segles XIV i XVIII, té algunes ramificacions que connecten amb el present. Segons la creença popular, quan algú mostrava agitació, ansietat intensa, moviments involuntaris similars als epilèptics, canvis sobtats de comportament, torbament emocional o bé sensació de letargia, es considerava que havia estat mossegat per una aranya, suposadament una taràntula. Es deia que per expulsar el verí, per aturar el mal i per guarir-se calia ballar al carrer, normalment en grups d’afectats, de manera frenètica, movent tot el cos enèrgicament, amb passos ràpids i girs constants, al ritme in crescendo d’una música anomenada tarantel·la.

El tarantisme no ens parla de la picada real d’una aranya, sinó d’un fenomen cultural i psicosocial. Era una manera d’expressar socialment el patiment psicològic, l’estrès, els conflictes personals o els........

© VilaWeb