La tertúlia proscrita: quina relació té el Barça amb l'independentisme català? Amb Txell Partal, Frederic Porta i Marc Lesan

La tertúlia proscrita: quina relació té el Barça amb l'independentisme català? Amb Txell Partal, Frederic Porta i Marc Lesan

Pablo Hasel: “Prefereixo sortir més tard de la presó, però sense haver-los donat allò que volen”

‘Rebel’: el film sobre el calvari i la lluita de Marta Torrecillas que s’ha hagut de finançar a Eslovènia

Helena Solà: “ERC és insostenible, la gent cada vegada està més enfadada i descontenta”

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Les quatre claus per a entendre la guerra de l’Iran

Gisèle Pelicot: “Vaig reconstruir-me sobre un camp en ruïnes”

Albert Sánchez Piñol: “Els catalans són gent d’ordre que volen fer la revolució”

Emma Vilarasau: “Ens hem de revoltar i la gent no té temps”

Una llengua feixista, diu | Mail Obert Bel Zaballa

Trump demana a la Xina, el Regne Unit, França i més països una missió conjunta per a reobrir Ormuz

Toc d’atenció de la junta electoral del Barça a Font per incomplir la jornada de reflexió

La massificació de València durant les Falles causa moments d’angoixa en la recollida de ninots infantils

El públic salva del foc el ninot infantil de la falla d’Espartero-Gran Via Ramón y Cajal

Protecció Civil envia un missatge als telèfons alertant de l’avís vermell per vent al nord

És una dona gran amb una tannara feta amb els cabells blancs amb vetes negres recollits damunt el cap d’emperadriu.

El seu estudi una gran biblioteca amb un mirador sur-mer.

Asseguda davant la taula tota plena de papers, de plomes, de llibres, amb un gerro rodó de vidre bufat ple de fressèlies blanques i carabassa destapava un tinter i agafava una ploma.

Contemplava l’extensió plana de la mar que tremolava dins el finestral i pensava: l’alè celeste s’estén sobre el món. Davall el cel hi ha el vent. Una força creadora m’acompanya.

Va dir molt fluixet dos mots: cal sentir.

Sentir alhora el flux universal i l’abraçada universal.

Som el detall i la immensitat.

Som el desert i l’oasi.

Som la immobilitat i la rapidesa.

Som l’ona i el roquissar.

Som el ple i el buit.

Som la flor i l’ocell.

Som la polifonia secreta del real.

Tots els sentits són en el vol de llibertat precís i desbordant.

La dona gran ha mullat el plomí dins el tinter amb la seguretat dels segles.

Quan comença a dibuixar els caràcters pots veure que pugen del buit per orquestrar en secret el detall més mínim.

La cal·ligrafia és llum i música, ritme tensat cap a l’harmonia primordial.

Sent les constel·lacions de líquens damunt el marès que copien el cel estelat.

Sent la respiració del temps entre els replecs del sentiment de pèrdua.

Sent l’olor de saladina, de terra de mata, de sang de cabrit, d’herbei tallat, d’humus humit, de camins novells, de fronteres antigues, d’absències.

La dona mormola molt fluixet paraules alades: el cos i la ment són inseparables… La mà que cal·ligrafia em fa mal. Les paraules que escric em fan mal. Les sensacions que visc em fan mal.

Malures benefactores, benèfiques, no m’amolleu!

Una altra dona gran com ella, a l’altre costat del Planeta, feia en el seu estudi amb el pinzell oriental a lloure, les traces, les agudeses, la lliure imaginació, la ciència dels alens vitals.

També tenia un gerro blanc de vidre bufat amb un ram de fressèlies blanques i carabassa.

Per la mirada que sap veure-hi, tot és música, tot és cant.

La dona gran pintava.

Aquells núvols lleugers, aquells boscs salvatges, aquelles barques d’orquídies, aquells murs de bambús, aquells paons iridescents, aquell lotus perfumat eren més reals que tots els esdeveniments del seu temps.

Les plomes i el fullatge intercanvien les seves formes, el diàleg tenia lloc d’una manera invisible i la separació es conjurava.

Tot surt de les traces i hi torna, són aquestes que desvetlen l’infinit de les metamorfosis i una alegria estranya.

Les dues dones grans, tan allunyades en l’espai i tan juntes en l’esperit, sabien que no hem de separar immanència i transcendència, realitat i representació.

Cal viure, cal·ligrafiar, pintar i pensar en poeta.

L’energia de les seves mans és buida i deixa aparèixer només l’essencial.

Ca seva és el paper, aquest paper que espera beure tinta o pintura.

A la biblioteca de la cal·lígrafa i a l’estudi de la pintora hi entrava a poc a poc la boira i, sense preocupacions ni obstacles, la visió de les dues dones s’alliberava…

En el reflex dels seus ulls, fressèlies…

No oblidis que la ressonància sempre va més enllà que la paraula.

Podeu escoltar el text recitat per Biel Mesquida mateix:

Pablo Hasel: “Prefereixo sortir més tard de la presó, però sense haver-los donat allò que volen”

‘Rebel’: el film sobre el calvari i la lluita de Marta Torrecillas que s’ha hagut de finançar a Eslovènia

Helena Solà: “ERC és insostenible, la gent cada vegada està més enfadada i descontenta”

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Les quatre claus per a entendre la guerra de l’Iran

Gisèle Pelicot: “Vaig reconstruir-me sobre un camp en ruïnes”

Albert Sánchez Piñol: “Els catalans són gent d’ordre que volen fer la revolució”

Emma Vilarasau: “Ens hem de revoltar i la gent no té temps”

Una llengua feixista, diu | Mail Obert Bel Zaballa

Trump demana a la Xina, el Regne Unit, França i més països una missió conjunta per a reobrir Ormuz

Toc d’atenció de la junta electoral del Barça a Font per incomplir la jornada de reflexió

La massificació de València durant les Falles causa moments d’angoixa en la recollida de ninots infantils

El públic salva del foc el ninot infantil de la falla d’Espartero-Gran Via Ramón y Cajal

Protecció Civil envia un missatge als telèfons alertant de l’avís vermell per vent al nord

© VilaWeb