expand_moreexpand_lessexpand_moreexpand_less
|
 |
Biel MesquidaVilaWeb |
Les veus mostren que les nostres existències són relats travessats d’accidents
Potser l’escriptura hauria de ser una invitació al silenci
He intentat desxifrar el que sentia alliberant-lo de l’opacitat en què estava clos
El jove inquiet es demana: per què no don el meu cos a la literatura com d’altres el donen a la ciència?
Imaginau una inacabable varietat rítmica: musell, dits, pluja de ferro, niguls de sucre, clarianes, fondals
Assegut davant la taula de vidre escriu, amb un llapis dur en una plagueta nova que ha comprat fa poc de la casa Moleskine, paraules desorbitades
Sent l’olor de saladina, de terra de mata, de sang de cabrit, d’herbei tallat, d’humus humit, de camins novells, de fronteres antigues, d’absències
La pluja per una inclinació ventosa violenta umpl els vidres de rosada tumultuosa; i l’aigua comença a entrar per davall la porta amb la força...
Tota tu seràs un jeroglífic i les coves parietals amb bisons fletxats una casa on escric des del ventre del temps
Aquest és l’horitzó: la tinta relliga els uns amb els altres; escolta, tempera, vetla, conforta, aclimata; fa que un text en contínua...
El vent escriu a les parets que carrisquegen, als vidres que tremolen, als arbres que xisclen, a les portes que grinyolen
login
who are we?
contact us
qosheapp
