Un Dorian Gray sense censura
Benet Salellas: “Destapar l’operació d’estat contra Santos Cerdán em sembla coherent amb la meva trajectòria”
Josep Nualart: “El monstre judicial s’ha regirat contra Pedro Sánchez i ara el vol devorar”
Biel Mesquida: “Estam en guerra”
Albert Velasco: “Amb Sixena ens hem comportat com uns absoluts porucs”
Mar Ulldemolins: “La mare sempre em deia que em fes funcionària, però no li va sortir bé”
El català finalment arriba als cotxes, impulsat per les marques xineses
De dependenta a mestressa, Anna Campos salva la pastisseria més antiga de Barcelona
Albert Casals: “Criar en tribu és la millor manera imaginable de fer-ho”
‘Existim’: Als joves no ens importa la política?
Junqueras tanca la porta a la proposta de Rufián: “Vaig anar a la presó per Catalunya, no perquè Ada Colau sigui diputada d’ERC”
Israel aprova la pena de mort com a sentència predeterminada per a palestins condemnats per atacs mortals
Andorra evita els controls fronterers sistemàtics amb l’estat espanyol i el francès
La Casa Blanca diu que no necessita les bases espanyoles per a la guerra a l’Iran
Actualització: 30.03.2026 - 21:55
Les tasques de reparació sempre són lentes i progressives, però fan el seu caminet. Hem hagut d’esperar fins a l’any 2026 per a poder llegir en català El quadre de Dorian Gray, d’Oscar Wilde, sense fragments censurats per ser massa “homoeròtics”. Traduït per Yannick Garcia, ell mateix explica a l’epíleg que la seua traducció –i aquí ve una cosa ben sabuda, però igualment interessantíssima de l’ofici– no és neutra. Admirable és aquesta tasca artesanal, com es trien les paraules precises, el ritme, la sonoritat dels mots, perquè tot digui allò que ha vingut a dir. I, com enuncia la Casa dels Clàssics, és “el Dorian Gray més queer i sensual”.
El text original, The picture of Dorian Gray, es va publicar per primera volta el 1890 a la revista literària Lippincott’s Monthly Magazine com un conte. L’editor va eliminar cinc-centes paraules del manuscrit original que li semblaven impròpies per a la societat victoriana de l’època. Un any després, el mateix Wilde hi va tornar a aplicar........
