A l’administració pública en general i a la Generalitat en participar, qualsevol despesa que comporti un contracte no menor (més de 15.000 €, o de 40.000 € si és obra pública) requereix una tramitació tan llarga i enrevessada que per executar-la dins el mateix any natural, cal posar-s’hi amb el tortell de reis a la panxa. Entra la redacció inicial, els vist-i plaus diversos -de contractació, de serveis jurídics, de secretaria general i d’intervenció- els períodes d’exposició pública, el concurs obert, la resolució final i les al·legacions, sis mesos no te’ls treu ningú. Si comences el gener, pots haver contractat al juny, però per poc que badis o que sorgeixi algun imprevist, el més habitual és que la licitació no es publiqui fins al setembre o l’octubre (ja sabem que l’agost és inhàbil i el juliol i el setembre caminen coixos). Arribats fins aquí, tens encara no tres mesos per encomanar, rebre i pagar, perquè el 31 de desembre es tornarà a posar el marcador a zero i sant tornem-hi. És tanta la complexitat procedimental que per a la majoria d’unitats el repte impossible no és aconseguir més recursos com executar efectivament els que tinguin assignats.

Hi ha algunes alternatives i dreceres, és cert, com els contractes plurianuals, les tramitacions urgents o l’ús d’organismes públics (empreses, agències, consorcis, instituts, fundacions...) que compten amb un procediment administratiu una mica més senzill. Però totes aquestes opcions s’han de justificar molt bé i són, per definició, excepcionals i, per tant, no generalitzables. En definitiva, fins que no transformem de veritat la contractació pública, per fer-la més àgil i discrecional, amb menys traves ex ante i més rendició de comptes ex post, la màquina continuarà necessitant més temps de què la política és capaç de donar-li.

I tot això comptant que tens uns pressupostos vigents el primer de gener. Perquè si els aproves al juny, com sembla que intentaran el PSC i ERC, podràs fer més coses, sí, però hauràs de desar en un calaix gran part de les noves partides previstes. Altra cosa és que el govern ja estigui pensant en el 2027 -any d’eleccions municipals en què serà encara més difícil arribar a un acord- i prefereixi encarar-lo amb un pressupost prorrogat de l’any anterior que amb l’actual del 2023.

S‘ha dit i repetit que funcionar amb pressupostos prorrogats és una anomalia. No ben bé. El què és anòmal i contrari a la lògica de la democràcia deliberativa són els governs sense majoria parlamentària, que no poden planificar a llarg perquè han de negociar cada mesura o despesa. Tant de bo hàgim après la lliçó i de cara a la legislatura que ve -amb un Parlament segurament encara més fraccionat- s’aconsegueixi formar un govern de coalició (el que sigui...) en lloc de tristos acords d’investidura que donen executius dèbils i legislatures perdudes.

© Regió7