Una xica mira per la finestra d'un tren a València / José Manuel López

Encara recorde que vaig publicar un article d’opinió sobre la posada en marxa de l’AVE en Espanya. Fa molt de temps, uns trenta-cinc anys, però recorde la meua crítica fonamental a aquesta gran inversió ferroviària: els recursos disponibles del govern espanyol en matèria de ferrocarrils es concentraran en unes poques línies deixant la resta de la xarxa ferroviària sense pràcticament inversions ni sense cap renovació. Quan hui veig el tancament de moltes línies, l’estat de les rodalies de Catalunya, del País Valencià o de qualsevol altra comunitat autònoma, pense que aquella reflexió no estava desencertada.

És cert que Espanya està a l’avantguarda mundial en alta velocitat, només superat per la Xina en kilòmetres de xarxa d’alta velocitat i d’això hem de felicitar-nos malgrat el greu accident recent. També és veritat que l’arribada de les operadores privades ha suposat que l’alta velocitat competisca en preu i qualitat popularitzant aquest mitjà de transport i superant el cert caràcter elitista dels primers anys. Des d’un punt de vista mediambiental en moure’s amb energia elèctrica el fa un transport molt més sostenible que l’avió i, acompanyat per la seua major rapidesa i comoditat entre grans ciutats el converteix en el transport del futur ideal per a distàncies mitjanes.

Però convé també parlar dels inconvenients per a........

© Levante