Hi ha un grup a Barcelona que està llançant idees molt boges i perilloses: per exemple, que qui vulgui escoltar la seva música es renti la cara, baixi a la botiga de discos del seu barri i la compri. És a dir, una banda que creu fermament, en aquesta època de vida al sofà i al núvol, quan la música es consumeix només amb clics al mòbil donant gairebé tots els diners a les tecnològiques, que s’han de tornar als discos físics (que se senten i es toquen). I que si volem reforestar les ciutats, i que els seus carrers no acullin només vivaris i cases de les carcasses, hem de cuidar aquests petits comerços, siguin merceries o venguin cançons.

Aquesta banda de la meva ciutat creu que el polític està més en el que es fa que en el que es diu. Estem parlant d’un grup que toca a grans festivals, i que ha omplert diverses vegades el Razzmatazz (2.000 persones), però que no té problema a ajudar botigues amb recitals on amb prou feines entren unes desenes d’ànimes. A la rampa d’enlairament del setè disc en els seus 20 anys de carrera, han tret tres........

© El Periódico (CAT)