Messi plora com el nen que va ser, i ara plora pel pare i pel futbol que el va deixant. El pare va morir poc després que l’equip argentí caigués davant Espanya, l’altra terra del millor equip del món... després de Maradona, predecessor de Messi en la història del futbol que parla en castellà.

A Barcelona, d’on no s’acomiadarà mai, perquè és la seva pàtria des de la infància, va plorar quan Laporta no va saber ni retenir-lo ni estimar-lo, un dissabte que passarà a la història com una derrota que només es va mitigar quan van venir Lamine Yamal i altres joves que, ara com ara, juguen no com a futbolistes i prou, sinó com a barcelonistes.

Un entrenador alemany, protagonista d’una de les humiliacions europees més grans del Barcelona, el porta ara com un equip que s’assembla, per exemple, al qual volia Guardiola. Guardiola, per cert, se’n va anar del Barça quan la directiva el va deixar sense respiració en un dels nombrosos menyspreus a què va ser sotmès el que després seria estrella per sempre del millor equip de Manchester.

"Més que un club", sens dubte. Però... El Barça és un........

© El Periódico (CAT)