Ja no se sap què és veritat i què és mentida. Tampoc no es té constància de per a què serveix qualsevol de les dues estrelles, la bona i la dolenta, en un univers que està ple, de sobte, de la incertesa entre les dues. ¿Què és veritat, què és mentida? Res no és veritat ni és mentida, però fa la impressió que ni el dubte ens treu de la incertesa per deixar-nos finalment com ja estàvem. Tot és del color del vidre, i aquest vidre està trencat. El vidre està trencat.

És igual, sembla, que sigui veritat o mentida el que diguem, en el periodisme, en la vida quotidiana, al carrer, perquè de sobte tot es desmenteix i el que es pensa que sap es queda en el silenci de la seva incertesa perquè l’altre parla més alt i és, per exemple, el president dels EUA. Aquí hi ha, en aquest temps, molts presidents dels EUA, o almenys molts apassionats secrets, oberts i abundants, de l’home més poderós de la terra. I va guanyant, el seu horror va guanyant.

En àmbits més petits, en el meu ofici, per exemple, ara resulta que tots saben què passa abans que passi. S’omplen els diaris, les televisions, les xarxes, els........

© El Periódico (CAT)