La policrisi de Ceuta, que és com a mínim política, social i sanitària, em suscita aquestes següents reflexions:

1. 80.000 migrants no haurien entrat a Ceuta sense comptar amb la negligència o la complicitat de les forces de seguretat marroquines.

2. La convocatòria per xarxes socials d’origen incert no eximeix d’aquesta responsabilitat.

3. Lloar la cooperació marroquina, com fan el president del Govern espanyol i tots els seus ministres, amb la notable excepció de la ministra de Defensa, sembla inapropiat.

4. El 2021, 10.000 marroquins van entrar per la força a Ceuta per deixar palès l’enuig del Marroc després que Espanya permetés que Brahim Ghali, líder del Front Polisario, rebés tractament hospitalari a Logronyo.

5. Que et violin una vegada la frontera no és acceptable, però pot passar. Que el mateix, però pitjor, et passi una altra vegada el 2026 amb 80.000 migrants no és admissible de cap manera, perquè indica que el 2021 no es van prendre mesures per evitar-ho o que van ser clarament insuficients.

6. Espanya ha de garantir les seves fronteres. No és acceptable que la seva seguretat depengui de la bona voluntat del país veí i menys encara quan no es pot........

© El Periódico (CAT)