Si em permeten un petit atac de nostàlgia, els diré que jo encara vaig conèixer la Barcelona dels colmados. No parlo pas dels que eren per a gent rica, temples de ‘delicatessen’ quan aquesta paraula encara no es coneixia, sinó de les botigues de barri que tenien una mica de tot, tancaven tard i, amb el temps, els seus dependents –bata blava o grisa– et coneixien els gustos i disgustos.

ZP i la cella com a ‘gang sign’

Les ganes d’enyorar Sánchez

Llavors tot va canviar. Els primers supermercats familiars eren dels anys 70,........

© El Periódico (CAT)