La Casita de Bad Bunny està sent un dels pols conversacionals d’aquesta setmana, una mena d’escullera en què convergeixen algunes de les grans converses del moment i que revela un dels trets de la nostra conversa social: ningú pot estar a l’altura de la puresa ideològica que, sense matisos, exigeixen per als altres les diferents bombolles ideològiques.

La història de la Casita de Bad Bunny és coneguda després d’haver aconseguit notorietat durant l’actuació en el descans de la Superbowl d’aquest any: s’inspira en una casa real situada a Humacao (Puerto Rico) i pretén traslladar a l’escenari la vida quotidiana i la identitat porto-riquenya. Aquestes idees, l’elogi de la identitat, la nostàlgia de les arrels de barri, el desig de ser de Puerto Rico malgrat l’emigració, la gentrificació i la pressió dels EUA, són claus en el disc Debí tirar más fotos i la residència No me quiero ir de aquí, 30 concerts a Puerto Rico. Bud Bunny és un astre dels sons llatins que dominen el món i, a més, té coses per dir.

Durant la residència a Puerto Rico, a la Casita hi van acudir convidats........

© El Periódico (CAT)