Una pregunta recorre Catalunya: ¿què farà Puigdemont quan torni? Fins divendres, ningú ho sabia del cert. Ell és un polític desconfiat, de decisions lentes, compartides amb molt pocs i preses, en els últims anys, entre la boira de Waterloo. Divendres vam saber cap a on s’inclina. Efectivament, l’alineament de Junts amb el PP i Vox en el ple de divendres va molt més enllà de l’habitatge. Suposa una clara disposició a tombar el Govern, tot i que l’alternativa més previsible és la d’un executiu presidit per Alberto Núnez Feijóo amb Santiago Abascal com a vicepresident. Com més malament millor. Així els catalans tornaran a prendre consciència de l’horror que és Espanya i hi haurà una segona oportunitat. Sens dubte, una fita històrica en la tradició catalanista de la qual ell mateix es considera hereu.

Abans del ple de la Maricarmen, havia declarat que volia escoltar, i no em va semblar malament perquè comporta acceptar que el país ha canviat. Podia haver començat, per cert, pel clamor que també recorre una Catalunya........

© El Periódico (CAT)