Trivialitzar la mallorquinitat (sense complexos)

Un moment del concet de Rels B al Parc de la Mar. / Guillem Bosch

El passat 11 de setembre el cantant Daniel Heredia Vidal (Palma, 1993), més conegut amb el nom artístic de Rels B, oferí un recital al Parc de la Mar de Palma al davant, diuen, de seixanta mil persones que l’aclamaren enfervorides. Poques setmanes abans el Consell de Mallorca l’havia nomenat fill predilecte de Mallorca, títol que exigeix reglamentàriament que l’afavorit acrediti uns mèrits «d’excepcional qualitat», diu textualment el Reglament d’honors i distincions. La nota de premsa del Consell explicà que Rels B està considerat «un dels principals exponents de la música urbana en castellà» i que, amb «una trajectòria internacional consolidada, ha dut el nom de Mallorca arreu del món i s’ha convertit en l’artista espanyol més escoltat fora del país a Spotify».

Res no encaixa. Res no encaixa quan resulta que Rels B és un cantant —‍deixarem de costat ara la valoració sobre la seva qualitat artística perquè, en els temps que corren, el concepte tradicional d’allò que sigui una composició musical està del tot trabucat‍—que canta només en castellà i que, quan es va adreçar al públic del Parc de la Mar, ho va fer també només en castellà (no fos el cas que qualcú es pogués ofendre). Això sí, amb grans proclames del tipus «estoy en un sueño», «muchas gracias, Mallorca» i coses semblants, mentre es posava al coll la bandera de l’illa que tant diu estimar. Però ni un «bon vespre», ni un «tothom a ca seva, a dormir, que s’ha fet tard i vol ploure». D’això, és a dir, de parlar a la gent de........

© Diario de Mallorca