Tarabini: talent que parteix

Antoni Tarabini. / MIQUEL MASSUTI

“No és savi el qui sap moltes coses, sinó el qui sap coses útils” (Esquil, 525-456 a. de C., dramaturg grec)

Se n’ha anat n’Antoni Tarabini. Amb ell, parteix una part rellevant de la Transició a les Illes. L’home que volgué escoltar tothom, amb “finezza”, un somriure afable i la pràctica -quasi extingida- d’aquell art que en deien savoir faire, saber estar. Capaç de seure amb un bregat sindicalista o amb el més prominent membre de la patronal. Des d’un pagès fins a un “senyor” de possessió. Una de les coses que potser el gran públic no sap és que, en el seu moment, no foren pocs els polítics i homes d’empresa conservadors que demanaven xerrar amb ell. En llocs més discrets que el Cristal o el Modern, per suposat. Però, persones intel·ligents, als abans citats els convenia tenir una bona relació amb un dels “gurús” de l’esquerra. No ja local, sinó amb molt bones connexions a Madrid. Tant li era, saber-se un pèl utilitzat: la qüestió era prendre-li el pols a la societat, saber què s’hi coïa. Era, bàsicament, escolta activa. En aquests intercanvis d’opinió, - la de cafeïna acumulada en pro de sociologia, pensant-ho fredament - sempre un cendrer davant seu. Ple a vessar, i........

© Diario de Mallorca