Autocaravana a Eivissa / J.A. Riera

Hi ha una imatge que determinades institucions semblen incapaces de suportar: una autocaravana aparcada a un descampat, a una vorera o a un polígon industrial. La consideren una anomalia estètica, una amenaça per a la marca turística. Però allò veritablement insuportable no és la imatge, sinó el que revela. Perquè la immensa majoria de les persones que avui viuen en autocaravanes a Eivissa no són turistes excèntrics ni nòmades digitals. Són treballadors i treballadores. Persones amb contracte, nòmina i feina legal que, així i tot, no poden accedir a un habitatge digne. I quan una societat arriba a aquest punt, el problema deixa de ser urbanístic. Es converteix en un fracàs polític i moral. La història ja ha viscut una cosa semblant.

Durant la Gran Depressió dels anys trenta, milions de ciutadans dels Estats Units varen perdre la feina, la casa i qualsevol expectativa d’estabilitat. Arreu del país començaren a sorgir assentaments improvisats de barraques construïdes amb fustes, cartons i materials reciclats. Aquells campaments reberen el nom de “Hoovervilles”, una burla dirigida al president Herbert........

© Diario de Ibiza