La nereida Tetis va presentar al seu fill Aquil·les dues alternatives: viure molts anys i ser després ràpidament i totalment oblidat, o morir jove però havent guanyat una fama admirable que no minvi gota amb el pas de les generacions futures. L’heroi tria la segona opció, i s’acompleix el seu desig. Per dir-ho en una frase del segle XX, viu de pressa, mor jove, deixa un cadàver bonic, i el seu nom arriba fins nosaltres com a paradigma del guerrer extraordinari. Què més vols, si has elegit una vida breu però intensa a canvi de la glòria immortal?

Ara bé, el mateix Homer que va descriure amb profusió d’adjectius les gestes........

© Diari de Girona