La història no és simplement el relat d’allò que ja ha succeït, sinó una eina per comprendre allò que encara pot passar. Sovint tendim a pensar el futur com un territori completament obert, on qualsevol deriva és possiblement o contràriament com un espai determinat per forces que escapen del nostre control. Però totes dues visions ens desresponsabilitzen. La història ocupa una posició més incòmoda: ens mostra quins futurs són possibles i que, com més coneixem el passat, més capacitat tenim per distingir-los.

El debat sobre la crisi humanitària que pateix Ceuta aquestes darreres setmanes evidencia un viratge preocupant en la retòrica de les democràcies occidentals. Tot i que el dret internacional continua obligant a tramitar les sol·licituds d’asil i a no retornar persones vulnerables a països dels quals fugen, sense haver escoltat prèviament el seu cas; una part creixent de l’opinió pública interpreta avui el respecte d’aquests principis com un signe de feblesa. S’estén així la idea que les democràcies haurien d’actuar amb la mateixa rigidesa i el........

© Diari de Girona