Hi ha persones que deixen petjada sense necessitat d’imposar-se. Homes que, quan marxen, no només deixen silenci, sinó una manera d’entendre la vida que continua viva en els qui els han conegut. En Sebastià Salellas, en Tià, era un d’aquests homes.

Costa trobar algú que en parlés malament. I encara costa més trobar algú que pogués dir que no era conseqüent. Perquè en Tià vivia tal com pensava i defensava allò que creia amb una coherència poc habitual. Sense màscares. Sense dobles discursos. Amb aquella franquesa empordanesa que alguns podien trobar incòmoda, però que sempre naixia d’una honestedat radical.

Advocat........

© Diari de Girona