La guerra russo-ucraïnesa va tenir un context previ els anys 2013-2014: l’annexió de Crimea (març de 2014) després del Maidan (revolució a la Plaça de la Independència, «Maidan Nezalezhnosti», de Kíiv, per un futur més europeu i democràtic, el novembre de 2013), la destitució de Ianukòvitx i el conflicte al Donbass (Donetsk i Luhansk) entre forces ucraïneses i separatistes prorussos. N’hem parlat aquí mateix, referèndums inclosos. Quan, el 24-II-2022, Rússia va envair Ucraïna a gran escala, tenia l’excusa de «desnazificar-la» (en realitat, desmilitaritzar-la i controlar les regions estratègiques amb possibilitats de minerals de terres rares). Putin no esperava trobar la resistència ucraïnesa i el suport internacional amb armes i sancions, que ha trigat a poder torejar amb l’ajut d’altres països. Les contraofensives ucraïneses de mitjans del 2022 van frenar els russos, concentrats al Donbass i al sud (Kherson i Mariúpol), mentre els ucraïnesos recuperaren Kharkiv i Kherson a finals d’any. El 2023 hi va haver fronts estables al Donbass i al sud, amb bombardejos constants d’artilleria. Amb referèndums no reconeguts internacionalment, Rússia annexionà les regions ocupades de Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia. El 2024 l’acció bèl·lica va ser de desgast, amb l’aparició massiva dels drons i ofensives i contraofensives locals i limitades. Actualment, l’important és la rereguarda, perquè l’impacte humanitari ha estat i és........

© Diari de Girona