Redescobrint Santi Vilanova
Gràcies a la xarxa de contactes que tinc, contínuament passa pel meu despatx molta gent que em ve a informar de les coses més diverses. És sabut que m’interessen molts temes; això fa que, d’una forma persistent, amics, coneguts i saludats em facin arribar llibres, revistes, articles publicats en diferents mitjans... que són curosament escrutats a la meva taula de treball.
Aquest estiu m’han interessat especialment dues columnes signades per dues dones: Els grans incendiaris, de Carme Vinyoles, i Esperant el tren de demà, de la badalonina Lola García. Ambdós escrits parlen de la creixent preocupació que hi ha entre la nostra gent per la consolidació, cada vegada més evident, del canvi climàtic.
Més enllà de casa nostra s’han produït recentment fenòmens que a Europa no s’havien vist mai: un descens significatiu del nivell de l’aigua del Rin i el Danubi, grans incendis i, a llocs com ara Anglaterra, el tradicional verd del paisatge ha anat agafant un sospitós color groguenc. A Catalunya, el foc ens ha respectat força; tot i això, hem passat 19 dies dels 40 graus aquest estiu i hem patit nits tòrrides i tropicals a dojo.
Tot aquest alarmisme justificat m’ha portat a llegir l’opinió d’un expert, l’ecologista Santi Vilanova. A prop de fer 80 anys, aquest periodista, escriptor i consultor ambiental, fill de la pastisseria Vilanova d’Olot, ha escrit no fa gaire un llibre, Les conspiracions del canvi climàtic, un text on l’autor, conscient dels estralls que el canvi climàtic està........
