Hi ha moments en què el món s’atura. Un dia et lleves amb tos i febre, per exemple, i l’agenda se’n va a fer punyetes. Se’n va a fer punyetes sense que passi res. Simplement, has trucat a l’oficina, has dit que estaves malalt i has tornat al llit. El món s’ha aturat. Però la veritat és que el món continua sense tu. El món no et necessita i això, alhora que alliberador, resulta decebedor. No sé si més alliberador que decebedor o a l’inrevés.

Penses en les vegades en què el món es va aturar: quan van morir els........

© Diari de Girona