Imatge d'una central nuclear a Tarragona / JAUME SELLART

Des que tenim electricitat ens hem acostumat que la generació elèctrica és la que s’adapta a les variacions de la demanda, mantenint l’equilibri que cal. Al principi de l’electricitat, amb la hidroelèctrica, les turbines tancaven el pas de l’aigua en funció de les revolucions que tenien. Les revolucions venen determinades per la freqüència del generador, que ha de ser de 50 Hz. A banda d’aquesta regulació, que s’anomena primària, en aquell temps, en les xarxes locals hi havia una persona que estava present a la central per si la demanda es desviava més del que podia regular la turbina, fet que el portava a engegar o a aturar més o menys grups generadors. A la nit el centraler sabia l’hora que la gent anava a dormir i estava al cas per tancar generació. La mateixa cosa passava al matí quan l’activitat a la xarxa començava a ser dinàmica. Això ha continuat posteriorment de forma més o menys automàtica a la xarxa elèctrica. Qui avui fa de centraler és l’operador de REE que actua davant un fet imprevist, com la caiguda d’una central nuclear: llavors vigila que certes centrals que estan de reserva s’activin i compensin el forat de generació en qüestió de segons. El fet que la xarxa sigui molt gran i que estiguem interconnectats amb altres xarxes exteriors donen més resiliència i fan més robust el sistema.

La xarxa elèctrica avui té una........

© Diari de Girona