|
Núria MiretLa Mañana |
Manlleva el nom d’una sirena i endús-te-la cap a casa, si vius a muntanya, serà una dona de fum. No, millor encara, serà una dona d’aigua....
No sabíem si un mar verd ens seguia o si nosaltres el perseguíem a ell, si érem colza i flor de Persèfone o Prosèrpines abduïdes i fèrtils,...
Un ramat curull de corders que belen i, si hi ha cabrum, se sent esbiegar per la carrerada, també. Pocs n’hem vist els últims anys, els fotien una...
Port de Comiols, una sort de carretera-serp que augura una baixada resplendent. No és difícil imaginar una terra habitada per dinosaures, de fet,...
A finals de febrer, la floritura dels ametllers conté la nostra bogeria, són l’indicador que encara hi ha certeses, canals estacionals per on...
Camí, el recorregut que ens duu d’un punt a un altre. Parlar de camins en aquesta columna és com parlar de teatre dins del teatre. Camins que no...
Quina força i quina decisió la de l’ésser humà, aquesta inquietud per avançar, per progressar, per millorar i per treure el rèdit més gran de...