Manlleva el nom d’una sirena i endús-te-la cap a casa, si vius a muntanya, serà una dona de fum. No, millor encara, serà una dona d’aigua. Viurà en llocs humits, una cova, un gorg i la podràs veure de nit pentinant-se acarada a la lluna, arrepenjada en una pedra al mig del riu. La seva bellesa serà tan poderosa que mai més la podràs oblidar. Les dones d’aigua posseeixen el secret de molts guariments, són el símbol de la fertilitat, fascinen i espanten. Hi ha qui les titlla d’éssers mitològics. Necessitem creure que no són reals perquè sinó, no seria un somni la imatge d’una paitida sota el salt d’aigua que em va semblar veure, tornant d’excursió de la Cascada de Ratera, a Espot. Són, les Plèiades de la constel·lació catalana de llegendes. Són, les nostres fades.

© La Mañana