La Fundació Joan Miró: art i mercaderia
Ofertes especials i descomptes per als subscriptors de VilaWeb: Tibidabo, Parlem, Grup 62, Camacuc, Bonpreu Esclat... Cliqueu ací
Voleu llegir VilaWeb sense publicitat? Proveu-ho dos mesos, sense cap compromís. Cliqueu ací
Què dirà el TJUE? Entre el mite del retorn immediat de Puigdemont i l’esperança dels CDR
Per què Puigdemont no podrà tornar dijous?
Martí Boada: “Hem fet una cosa que és una barbaritat: construir dins els boscos”
Sara Diego: “No sento pressió per qui són els meus pares, més aviat admiració”
Sara Mas: “Abans de fer servir l’aire condicionat, calen polítiques per a evitar que s’escalfi casa nostra”
Montse Molla: “Les administracions han vist l’agricultura familiar, tradicional, com una molèstia que cal esborrar, tot i que és la que gestiona el territori”
Els mossos del 8 d’agost, a judici. I la fiscalia, què?
L’estranya presència de la jutgessa espanyola del TEDH en totes les demandes de la carpeta catalana
Tots els noms dels acusats pendents de la sentència del TJUE sobre l’amnistia
“El meu fill em va dir que els seus companys m’havien vist a la televisió”: operació Judes, de la criminalització a l’oblit
Vist-i-plau a l’acord d’associació d’Andorra: la UE supera finalment l’escull de Bulgària
L’Assemblea francesa aprova definitivament la llei d’eutanàsia
En llibertat les dues veïnes de Santa Maria del Camí detingudes per accions contra la turistificació
L’endemà d’haver-se sabut que Maribel López Zambrana seria la nova directora de la Fundació Joan Miró (FJM) de Barcelona, m’havia de trobar amb una bona amiga al museu. Mentre l’esperava, rememorava la importància que ha tingut –o que va tenir?– el centre en la vida cultural de Barcelona i de tot Catalunya. D’ençà de l’obertura, el museu de Miró va obrir finestres que ningú més no va saber oferir a la ciutadania, com a mínim a aquells sectors àvids de sortir d’una vegada de les limitacions de la dictadura i de la transició (més aviat, transacció). Les exposicions –no sé per què em vénen al cap la dedicada a Duchamp i aquella fascinant interpretació del vol d’Ícar de Peter Greenaway, però la llista podria ser molt llarga– i les activitats –el teatre per a infants, les conferències, el recurs de la biblioteca…– van servir per a formar unes quantes generacions.
Deixeu-me que faci una referència personal: per a aquella casa he comissariat quatre exposicions (òndia, quina sort que he tingut!), he participat en l’edició de l’epistolari Miró, he escrit........
