Ali Lmrabet: “Si han estat els serveis secrets, vol dir que ja no queda res”

Impunitat, espies i diners: la trama del Marroc per a corrompre el cor de la Unió Europea

David Olivares: “Va arribar un moment en què ja no em divertia fer de Tomàs Molina”

“És un problema de salut pública”: l’aeroport d’Eivissa aboca aigües fecals al parc natural i multiplica per 17 el límit legal

Quan Thrifty t’estafa perquè parles català i, a sobre, t’arruïna el començament de les vacances

Xavier Guix: “Molta gent viu amb la sensació que no fer és perdre el temps”

La Pissarreta d’en Partal: D’Ormuz a Gibraltar, com s’ha imposat la tensió geopolítica als estrets

La nova generació del Celler de Can Roca: “La gent espera que siguem els nostres pares i oncles, però som nosaltres”

El Consell de Menorca alimenta el secessionisme lingüístic amb els informes d’una ex-regidora del PP

“Situació molt adversa”: la calor tocarà sostre dimecres amb màximes de 43 graus

Crida a presentar al·legacions per protegir la cripta dels March i l’entorn de Sant Jeroni de Cotalba

Denuncien que l'Ajuntament de Barcelona encara no ha reposat la placa del creador de l’estelada, cinc mesos després d’haver-la recuperada a Wallapop

Un crèdit per a anar de vacances? No, gràcies!

Tria VilaWeb com la teva font informativa preferida a Google.

Un, dos, tres… La majoria de nosaltres comptem gairebé sempre en la nostra llengua. Fins i tot quan parlem una altra llengua amb fluïdesa, és habitual que, en un càlcul mental ràpid o quan comptem objectes, canviem inconscientment a la llengua amb què vam aprendre els nombres. Perquè, tot i que ens sembli natural i senzill, darrere els numerals que utilitzem s’amaguen tot un seguit d’operacions matemàtiques. En català, els numerals es construeixen principalment a partir de sumes i multiplicacions. Tres-cents vint-i-quatre, per exemple, és el resultat de multiplicar tres per cent i sumar-hi vint més quatre. Fem aquests càlculs sense pensar que els fem. Algunes llengües, a més, també permeten de fer restes, com era el cas del llatí, que podia utilitzar els mots ūndēvīgintī (un de vint) per al 19 o bé ūndētrīgintā (un de trenta) per al 29. Aquesta mateixa estratègia és visible en la numeració........

© VilaWeb