Abans de Trump, un president dels Estats Units que entrava en conflicte amb un altre país s'adreçava en directe a la nació des d'una sala noble de la Casa Blanca per justificar-ho. Dedicava un temps a convèncer els congressistes i la ciutadania nord-americana que la causa també era noble. I controlava el relat públic --les veritats, les mentides i la propaganda-- amb mà de ferro. Amb Trump, tot ha estat diferent des de bon principi. En el fons i en la forma. Primer s'ataca i després s'explica. O s'intenta.

El president va donar llum verda als atacs a bord de l'Air Force One de camí a Florida la tarda del 27 de febrer. Va començar una guerra amb l'Iran i no va girar cua per tornar a la Casa Blanca i seguir els esdeveniments des de la sala d'emergències (situation room) dissenyada per a això. Es va parar a comprar hamburgueses per a la tripulació i va continuar cap a la seva residència de Mar-a-Lago, on va improvisar un centre de seguiment.

A partir d'aquí, un repàs de tot el que s'ha dit i fet els últims dies ens hauria de permetre respondre a la pregunta de per què els Estats Units han anat a la guerra amb l'Iran. Provem-ho per ordre cronològic.

Trump diu que l'atac respon a amenaces imminents per als nord-americans, però comença la seva justificació fent un repàs de greuges històrics amb el que considera un règim enemic i maligne des de fa 50 anys.

Parla del perill del seu programa nuclear malgrat que el juny de l'any passat va dir que els atacs fets conjuntament amb Israel l'havien destruït totalment. Diu que els líders iranians no negociaven de bona fe i envia un missatge al poble iranià: l'hora de la llibertat ha arribat; quan acabem, serà el vostre moment per recuperar el país. I pot ser la vostra última oportunitat.

Trump torna a gravar un vídeo per fer........

© TV3 i Catalunya Ràdio