Fer-se aquesta pregunta en veu alta pot semblar exagerat. Però als Estats Units de juliol del 2026, 250 anys després d'una revolució que es va desfer de la tirania de la monarquia britànica, res sembla impossible. El 4 de juliol de 1776 els colons van posar en marxa un experiment, la democràcia més antiga del món (i la defensa dels seus privilegis, però això és una altra història), que arriba al seu 250 aniversari enmig d'una presidència que no amaga el seu gust per l'autoritarisme i per l'acumulació de poder executiu.

Sense ser un rei, Donald Trump ha desfermat un moviment d'oposició que crida "No kings!" als carrers. Uns carrers i una societat dividida que s'esforça a celebrar deixant la política a banda però que no acaba de trobar-se còmoda amb un únic relat ni sobre el present ni sobre el passat. Sobre el futur la majoria responen a la nord-americana manera: "Ens en sortirem. Sempre ens n'hem sortit."

Un passeig històric per Washington

Si d'una cosa s'han ocupat des de sempre és que la seva versió d'aquesta història curta però fonamental quedés retratada i explicada, ja sigui a Hollywood o al cor de la capital. El passeig monumental de Washington, conegut com el Mall, és una col·lecció de monuments a persones i fets històrics que consideren pilars del país.

Totes les contradiccions del naixement del país es troben en el memorial del tercer president, Thomas Jefferson, autor de la frase més famosa de la declaració d'independència –"Tots els homes són iguals"– i alhora propietari d'esclaus. Per al politòleg de la universitat Howard Robinson Woodward-Burns aquest és el risc de les declaracions: que et lliguen a uns principis molt sovint difícils de complir. Tot i així, defensa el text com una aspiració i com un recordatori de quin era i és l'objectiu. "Que en aquest text fundacional no es repudiés l'esclavitud és una de les grans contradiccions de la fundació i encara avui ens hi barallem."

Paraules pronunciades davant del memorial d'Abraham Lincoln, el republicà que va abolir l'esclavitud, va presidir la guerra civil i va ser assassinat: "Lincoln ara és una figura molt respectada i de consens, però en vida va ser molt divisiu", puntualitza Woodward-Burns, que no té cap dubte que la manera amb què Donald Trump ha plantejat la celebració del 250 aniversari, convertint cada acte en una festa particular al servei del trumpisme, fa que una part del país se senti incòmoda.

"Si deixem la política a banda..." Aquesta és la frase amb què molta gent inicia la resposta a la pregunta sobre com se senten i com veuen el país en el seu 250........

© TV3 i Catalunya Ràdio