Creat: 21.07.2026 | 05:37

Actualitzat: 21.07.2026 | 05:37

Hi ha una edat –la que algunes encara mirem de reüll, però ja prou a prop per no fantasiejar-hi gaire– en què costa imaginar que la vida et pugui sacsejar per bé. No que passi alguna cosa als fills, als nets, a la feina o a les amigues: que et passi a tu. Que et torni el desig de descobrir, la curiositat, les ganes de sortir, de ballar o d’estrenar un secret. Joan Carreras posa aquesta remor al centre d’Estaria molt bé, sense sermons, sense psicologia de saldo i sense convertir la seixantena en una festa obligatòria.

El títol ja és mitja novel·la. No diu “està molt bé”, amb aquella seguretat de qui ja ha tancat el relat. Diu Estaria molt bé: un condicional modest, una hipòtesi, gairebé una petició de permís. I és aquí on s’amaga la força........

© Segre