Creat: 12.07.2026 | 05:36

Actualitzat: 12.07.2026 | 05:36

La veu va aparèixer una tarda qualsevol, mentre intentava escriure una frase i em quedava encallat davant de la pantalla. No va dir res solemne. No em va ordenar que fes una cosa o una altra. Només va comentar: “Ara dubta.” Una mica després: “Ara allarga massa la frase.” Ho deia amb la precisió freda d’algú que mira per damunt de l’espatlla. No feia por, exactament. Però incomodava.

Tots tenim una veu així, encara que no sempre la sentim tan nítidament. Quan ens equivoquem, quan parlem massa, quan callem per........

© Segre