Creat: 26.04.2026 | 05:39

Actualitzat: 26.04.2026 | 05:39

pàgines culturals de segre

El Marroc com a paisatge, i especialment el seu desert, em van captivar. Mai no hi havia estat d’aquella manera, i menys amb plena llibertat de moviments. La qualitat de la seva llum em va atrapar visualment i fotogràficament. No hi vaig estar gaire temps, però el vaig assaborir plenament i va enriquir força la meva ànima.

M’agrada fotografiar en solitari. Encara que estigui rodejat de gent, defujo les interferències. Em passa també quan vaig a caçar bolets. En la ruta d’aproximació al lloc puc anar amb alguns companys, però un cop allí amb els estris m’esvaeixo en el bosc, i si detecto que m’apropo a algú, agafo la direcció oposada.

Suposo que alguns dels que llegiu aquest relat us preguntareu per què dic això. Per justificar que hagi introduït la preferència d’operar d’aquesta manera us posaré alguns exemples d’activitats que faig o he fet així. En una doble pàgina anterior us vaig parlar del meu recorregut en pelegrinatge a Santiago i us vaig dir que el vaig fer en solitari i en silenci. També quan capturo Detritus preferentment ho faig en solitari i en silenci: m’ajuda a........

© Segre