Creat: 30.03.2026 | 05:37

Actualitzat: 30.03.2026 | 05:37

Fa uns dies vaig entrar en una oficina bancària per a tramitar una documentació. Els treballadors estaven situats en despatxos oberts formant una mena de semicercle, amb el corresponent al director/a de l’oficina, situat a la meva dreta, és a dir, el primer, perquè no hi hagi dubtes de qui mana aquí, vaig pensar. Al mig de l’oficina, quedava un petit taulell, amb una cadira darrere i una mampara de plàstic davant, destinat a donar el primer “déu-vos-guard” als clients, i, si cal, dirigir-los al punt d’atenció.

Però en aquest taulellet central no hi havia ningú. La cadira estava desocupada, i, damunt la mampara, amb lletres grans i vistoses, un cartell anuncia, en castellà, “Oficina sin servicio de caja presencial”.

Caram!!, com perdem!!! Ara resulta que ara han desaparegut els diners de les oficines bancàries. Supero la sorpresa inicial, i, mentre espero que algú em pugui atendre, penso que l’evolució de la vida i de les relacions comercials porten cap a la desaparició de monedes i bitllets físics.

Aquest anunci sembla confirmar que en un món tecnificat i individualitzat, on cada vegada són més escasses les relacions interpersonals directes, cara a cara, ja no li calen les monedes i bitllets per a pagar la compra de béns i serveis, n’hi ha prou amb fer anotacions, sumes i restes, sobre un paper que identifica la persona i el compte mitjançant el qual es registren llurs relacions monetàries, i tot això sustentat per una important dosi de confiança, que, d’alguna manera, ve reforçada per la intervenció dels poders públics. Ras i curt, les transaccions ja no es fan amb intercanvi de béns i diners, i pot semblar que la banca ha perdut alguna cosa de la seva finalitat inicial, recollir i guardar els diners dels seus clients per a invertir-los i obtenir un rendiment (benefici). Ara fa el mateix, sense necessitat de manejar, físicament, els diners. Penso que en aquesta oficina bancària no podrien atendre aquella persona de la qual va parlar-me un amic que un dia (diu que l’acompanyava), molt seriós, es presenta en l’oficina on tenia un compte, demana rebre tots els diners que constaven a la llibreta, i, després de contar-los un a un, els torna a ingressar. Diu que l’home, una mica descregut, volia tenir la seguretat que les anotacions eren certes, que tots els diners que constaven anotats hi eren realment.

Fa poc, en un diari, he trobat una breu recensió del llibre titulat ¿El fin del dinero físico?, del qual és autor José Antonio Astorga, en què analitza com el canvi tecnològic ha transformat la nostra relació amb els diners. Les noves tecnologies fan desaparèixer els diners físics, i, pregunto: més enllà dels habituals bitllets de 50 €, algú recorda la fisonomia dels bitllets de 500 euros??, i dels de 200??? Ja m’ho direu...

© Segre